28.04.17

El suport a la millora en la prevenció i gestió dels residus als municipis s’aprova per unanimitat.

La moció presentada pel Grup d’Entesa ha contat amb el suport unànime del plenari de la Diputació de Barcelona, amb la voluntat que es posicioni activament en el procés per la millora de la gestió dels residus.

Gestió de residus moció intervenció Arnau Funes Ple Diba abril 2017

Les societats mediambientalment responsables tenen cura de la gestió integral dels seus residus. Catalunya ha de fer front de manera immediata a una sèrie de compromisos pels quals cal un esforç col·lectiu de la ciutadania, de la indústria de producció de béns de consum i del conjunt de les diverses administracions públiques implicades.

Un dels reptes principals que tenim al davant és la transició d’un model d’economia lineal, en el que els residus acaben en abocadors o processats en incineradores en la seva major part, a un model d’economia circular, en el que els residus són considerats un producte amb capacitat de reintegrar-se al cicle productiu, mantenint el valor d’ús dels recursos tant de temps com sigui possible mitjançant la reutilització, la reparació i el reciclatge. Aquest canvi suposa no només una reducció del seu impacte ambiental, sinó un gir total cap a una economia basada en un ús sostenible dels recursos, un major grau d’autosuficiència en relació a les matèries primeres i als recursos utilitzats, i un nínxol econòmic amb capacitat de ser motor de reactivació econòmica i de creació de llocs de treball.

Catalunya recull de manera selectiva un 39% dels seus residus municipals, segons dades del 2015. És una situació que no varia de manera significativa des del 2010 i que mostra signes d’estancament. L’ àmbit territorial de la Diputació de Barcelona presenta en general unes dades similars a les de Catalunya, amb un estancament clar dels resultats, que amb prou feines han superat el 38% de recollida selectiva.

Els municipis es troben en una situació  també difícil en aquesta qüestió. Pressionats per un model que prioritza la comoditat per la ciutadania per sobre de tot, queda en mans d’equips de govern conscienciats, voluntariosos i sovint heroics, la implantació audaç de sistemes de recollida capaços de trencar les barreres de l’estancament en la recollida selectiva, i en mans de ciutadania conscienciada la separació en origen, a les seves llars. Ni la fiscalitat (diversa, atomitzada, desharmonitzada, no associada massa sovint a resultats de la recollida selectiva) ni les fórmules de gestió associades a la recollida de residus (gestió indirecta en la seva gran majoria, amb plecs de clàusules complexos i difícilment abordables per molts dels equips tècnics i econòmics dels ajuntaments, de durades llargues i de grans imports econòmics, que en dificulten la flexibilitat i l’adaptació progressiva a les realitats dels municipis i als objectius progressivament més ambiciosos en els objectius de recollida selectiva) ni les capacitats de molts ajuntaments (afeblits per enormes pressions legislatives que dificulten un replantejament en la forma d’oferir el servei) són en aquests moments elements afavoridors de la revolució que necessita l’àmbit.  Per Arnau Funes, portaveu del Grup d’Entesa: “ No podem deixar als municipis sols, tenen enormes dificultats, no només a l’hora de plantejar el model sinó en la fiscalitat, en la gestió.... hem d’ajudar al món local perquè es faci millor.”

Es fa evident que calen polítiques col·lectives, valentes i eficients per aconseguir avançar en la recollida selectiva i el reciclatge, i que superin les accions voluntaristes i les declaracions d’intencions i estableixin objectius i compromisos polítics clars d’obligat acompliment. Es fa també evident la necessitat del lideratge públic i una major implicació de les administracions en la gestió directa d’aquest sector, cercant complicitats i mancomunant esforços entre ajuntaments en el cas que sigui necessari i afavorint convenis amb els diversos sectors econòmics i socials quan calgui.

En la prevenció de residus no només esdevé fonamental les campanyes de conscienciació, sinó que són necessaris profunds canvis legislatius, com ara una nova llei per al sector del packaging i els envasos, per reduir-ne la quantitat, establir-ne els materials i apostar per l’ecodisseny com a element fonamental. Cal entre d’altres apostar per ampliar la responsabilitat dels productors en la recuperació dels materials així com en el cofinançament de la gestió dels residus en tota la seva cadena de tractament, des de la recollida selectiva fins al tractament, dipòsit i/o valorització energètica.

Atès que calen canvis normatius que ens permetin avançar cap a una economia circular basada en  la sostenibilitat, la producció neta, la responsabilitat ampliada del productor i l’estratègia “residu zero”