29.06.17

El grup d’Entesa demana la regulació dels pisos de lloguer

En el Ple de juliol de la Diputació de Barcelona el Grup d’Entesa ha presentat una moció sobre la regulació del lloguer i la creació d’instruments de concertació econòmica amb els ens locals per a la rehabilitació d’habitatges destinats al lloguer.

Els canvis en el mercat immobiliari als pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona a causa de l’esclat de la bombolla immobiliari, la restricció del crèdit i la precarització laboral han generat una demanda dels habitatges en règim de lloguer. Aquest fet unit a fenòmens com la turistificació, la gentrificació de determinats barris i les operacions de fons especulatius internacionals que estan invertint els seus actius en propietats immobiliàries, ha comportat un augment desmesurat dels preus i l’expulsió de veïnat i desarticulació de molts barris. Aquests processos han tingut un efecte demolidor sobre els preus. Només durant el 2016, els lloguers s’han encarit un 14,6% a Catalunya i un 16,2% a la demarcació de Barcelona. Aquesta situació és alarmant; l’actual regulació del lloguer desprotegeix els inquilins i les inquilines pel que fa a la durada del contracte, especialment arran de la “Ley de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas” (Ley 4/2013), que modificava la Llei d’Arrendaments Urbans (Ley 29/94) que entre d’altres temes, escurçava els terminis dels contractes de lloguer de 5 a 3 anys, i ampliava les causes per les que els propietaris podien recuperar l’habitatge, afeblint la posició i els drets dels inquilins i inquilines. En definitiva una modificació legislativa que tenia com a objectiu endurir les condicions donant majors facilitats per als desnonaments. Només cal recordar que a la ciutat de Barcelona, el 83% dels desnonaments són com a conseqüència de l'aplicació de la llei d'arrendaments (LAU).

Som en un temps clau per a les polítiques de regulació del lloguer, donat que ara finalitza el termini de tres anys dels contractes de lloguer signats sota la reforma operada el 2013 i ens podem trobar davant d'una onada de famílies que expulsades dels seus habitatges perquè els incrementen el preu del lloguer. Famílies que es veurien obligades a buscar un altre pis amb preus inassumibles i amb un contracte que tornaria a ser de tres anys. És a dir, d'aquí a tres anys podrien ser expulsades de les seves cases perquè no poden pagar el lloguer. Però no només podrien ser expulsades dels seus habitatges, sinó també dels seus barris, que perden a les seves veïnes i veïns i es transformen en aparadors per al turisme o en zones residencials només per a persones amb alt poder adquisitiu. Això es diu segregació urbana: les famílies amb menys recursos econòmics quedaran relegades als afores de les ciutats, mentre que els centres històrics resten fora de l'abast d'una majoria, és a dir, la màxima expressió de la desigualtat en el sí de les trames urbanes.

La Diputació de Barcelona, té per missió oferir programes i recursos de suport en matèria d’habitatge als municipis, mitjançant instruments de cooperació tècnica, econòmica i material en els àmbits de planificació, gestió de la informació, el coneixement, la capacitació i el treball en xarxa per a l’ampliació del parc municipal d’habitatge i l’oferta d’habitatge assequible. A més, disposa d’un Observatori Local d’Habitatge que realitza entre d’altres tasques informes estadístics municipals i que té com a objectiu identificar i donar a conèixer les necessitats d'informació i coneixement del ajuntaments en matèria de política local d'habitatge.

La moció demana al govern de l’Estat què reguli el mercat privat de lloguer impedint increments indiscriminats en el preu dels lloguers, o en el seu cas, què doti d’autonomia i capacitat als ajuntaments per vincular la pujada del preu dels lloguers amb el nivell de rendes de la població i les característiques de l’habitatge i del barri i puguin intervenir per impedir lloguers abusius. Els criteris d'una llei de lloguer han de considerar l'habitatge com un dret humà i tenir en compte la seva funció social, i no facilitar la inversió i especulació amb ella.

A la vegada li demana  que derogui aquelles modificacions de la llei d’arrendaments urbans per revertir la situació de vulnerabilitat a la que actualment estan exposades les persones arrendatàries, incloent les següents mesures de mínims:

  1. Millorar les garanties judicials de les persones arrendatàries de bona fe amb la finalitat que puguin presentar oposició al desnonament (derogació "de facto" del desnonament exprés).
  2. Ampliar el límit legal per prorrogar tàcitament el contracte de lloguer, de 3 a 5 anys, com a mínim.
  3. Reinstaurar l'obligació de fer referència a la variació anual del preu del lloguer a l'índex de preus de consum (IPC).

Aposta per impulsar la creació d'un parc públic de lloguer utilitzant els habitatges buits de grans tenidors d'habitatge que no estiguin complint la seva funció social, mitjançant la seva cessió obligatòria a les administracions públiques que així ho exigeixin. Tot això tenint en compte que haurà de ser el Govern de Catalunya les que tinguin la capacitat de generar i gestionar aquest parc i establir, si així ho decideixen, uns objectius mínims de percentatge d'habitatge públic del seu parc total.

Al govern de la Generalitat li demana que presenti urgentment el decret que regularà l’índex de referència de preus del lloguer a Catalunya, incrementant els municipis que l’Agència d’Habitatge de Catalunya acaba de publicitar, així com mesures incentivadores i coercitives respectivament als lloguers que es trobin per sota o per sobre de l’índex.

Pel que fa a la Diputació de Barcelona demana que actualitzi urgentment les dades de l’Observatori Local d’Habitatge amb l’objectiu, entre d’altres, de proporcionar informació útil per a la implantació territorial de l’índex de referència de preus del lloguer a Catalunya, així com la introducció de noves funcions i continguts com la creació d’un cens d’habitatges buits de la demarcació, l’estat del parc d’habitatge, les necessitats de rehabilitació i regeneració urbana, la innovació en la construcció, les noves tinences i la gentrificació en entorns urbans i barris. Així com a impulsar i reforçar la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge per incorporar el màxim possible d’ens locals i a crear un nou instrument de concertació econòmica amb els ens locals per a la rehabilitació d’aquells habitatges que es posin a disposició de la Borsa de Lloguer Social del municipi