20.03.18

El desplegament de la renda garantida de ciutadania demanda del grup d’Entesa al Ple de març de la Diputació de Barcelona.

Des de la Comissió promotora i entitats socials i sindicats que en formen part, existeix una forta preocupació per aquest lent desplegament però també per la manca de transparència en les resolucions denegades. Així mateix també manifesten el desconcert que provoca el fet que no s'hagi aprovat el reglament ni que tampoc s'hagi constituït la comissió de seguiment que havia d'avaluar-ne el desplegament.

La ILP de la RGC va rebre l’aval de més de 120.000 persones, catalans i catalanes que amb les seves signatures van possibilitar que es prengués a consideració al Parlament. Va ser defensada per el portaveu de la Comissió promotora a l’hemicicle, el 26 de març de 2014.

L’objectiu de la ILP impulsada des de la ciutadania i els moviments i entitats socials, era el desenvolupament de l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya on diu: “Les persones o famílies que es trobin en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda garantida de Ciutadania que els asseguri els mínims una vida digna, d’acord amb les  condicions que legalment s’estableixin” per a través de la seva implementació fer front a la pobresa estructural que patim a Catalunya.

El 26 d’Octubre de 2016, el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar una moció del Grup d’Entesa relativa a la Renda garantida de ciutadania. 

S’acordava, entre d’altres punts, instar el Parlament de Catalunya a aprovar-la i dotar-la econòmicament i amb suficiència per afrontar la seva aplicació. També declarar la Diputació de Barcelona com a promotora de la RGC i ens emplaçàvem a promoure des de l’Àrea d’atenció a les persones d’aquest organisme el concepte de la RGC dins la nostra demarcació i impulsar espais de debat i discussió, tallers i xerrades per donar-la a conèixer.

Després d’anys de debats, superant dificultats i traves en el marc del Parlament, va ser finalment aprovada el 12 de juliol de 2017, gràcies a l’acord de tots els grups. La seva aprovació ha suposat sens dubte en termes socials, un avenç i jurídicament un nou dret social de les persones. Una prestació econòmica per fer front a la pobresa, un instrument de primera magnitud per acabar amb la desigualtat a Catalunya. I obliga a la Generalitat de Catalunya ha iniciar el desplegament i ha dotar-la de pressupost.

La prestació va dirigida a persones que no disposin recursos econòmics mínims per atendre les necessitats bàsiques d’una vida digna i com a complement a persones que tot i percebre una altra prestació estatal no disposin dels recursos mínims per atendre les seves necessitats bàsiques.

Les persones beneficiaries han de cobrar 564 euros mensuals lligats a un pla d’inserció laboral o inclusió social. La quantitat ha percebre anirà augmentant  fins l’any 2020 quan els beneficiaris cobraran el 100% de l’IRSC , estimat actualment en 664 euros al mes.

Les persones que reben la RMI, sense fer cap tràmit passen a rebre-la directament. Altres beneficiaris són les famílies monoparentals que no treballen o ho fan a temps parcial que cobren menys de 639 euros al mes i en el cas de cobrar menys de 564 euros al mes si no treballen, tenen més de 23 anys o han creat una unitat familiar independent fa mes de mig any.

També son beneficiares les persones que tot i rebent una prestació subsidi per desocupació si aquesta és inferior a 564 euros al mes , els que tenen més de 23 anys i sinó  reben cap prestació de serveis d’acolliment residencial o sanitari permanent.

En tots els cassos tots els beneficiaris ha de fer més de dos anys que resideixen a Catalunya.

En l’acord va quedar establert que la prestació s’implementaria a partir del 15 de setembre de 2017.

Aquest mes de març,  fa doncs, 6 mesos que a través del  Departament de Treball, Afers Socials i família  s’han posat les bases per a que les beneficiaris hi puguin accedir.

Segons dades de la Generalitat, del 15 de setembre al 15 de febrer un total de 61.000 persones han demanat ser beneficiaris de la renda garantida amb una distribució territorial del 70% de la demarcació de Barcelona, el 12% Girona, 9% Tarragona, 4% Terres de l'Ebre i 5% Lleida. D'aquestes, n'hi ha 26.000 que es van descartar  perquè no complien els requisits.

Les entitats promotores reconeixen que a dia d'avui els beneficiaris són essencialment els anteriors perceptors de la renda mínima d'inserció (PIRMI) que va quedar substituïda i superada per aquesta renda. Existeix una situació de col·lapse que afecta a altres persones beneficiaries, ja que s’acumulen sol·licituds fruit de la manca de personal i de suport informàtic perquè l’aplicatiu no va estar disponible a tot arreu i tot a l’hora.

En aquest context, la pròpia comissió promotora -a més a més d’exigir el correcte desplegament a l’Administració- i algunes de les entitats que en formen part estan  realitzant  tasques d’informació dels seus  drets a les possibles beneficiàries,  també fent recull d’incidències i de denegacions , etc..  

Davant la necessitat doncs, d’una banda conèixer al detall quins son els recursos destinats a la gestió, tant de persones professionals contactades  per implementar-la, les queixes rebudes, les incidències registrades al sistema informàtic i els seus efectes i també quants expedients s’han resolt per silenci administratiu positiu en no tenir resposta dins el termini màxim establert per la llei i , en definitiva perquè la ciutadania en general tingui tota la informació i que els que hi tenen dret no es quedin sense accedir  la prestació.

Per això la moció demana al Departament de Treball, Afers Socials i Família que realitzi un exercici de transparència en la gestió i ha informar-ne en temps i forma tant a la Comissió promotora de la RGC com a les entitats municipalistes i els municipis, fent  públiques les dades i l’estat de situació  del desplegament  de la Renda Garantida de Ciutadania i que la prestació s’apliqui sense caràcter restrictiu. Així com la posada en marxa , en el  moment que es formi Govern a Catalunya,  de  la Comissió de Govern de la RGC que ha de realitzar les funcions d’òrgan de seguiment de la RGC. I que en el moment que es formi Govern a Catalunya  s’elabori i aprovi el decret del  Reglament per desenvolupar la RGC.