27.02.18

La defensa del futur sistema públic de pensions i dels dreta dels i les pensionistes s’aprova a la Diputació de Barcelona a proposta del Grup Entesa.

En el Ple de febrer es va aprovar aquesta moció proposada perl Grup d’Entesa i del PSC i que va tenir el suport d’ERC i CiU, i els vots en contra del PP, Cs i Cup es van abstenir.

Sistema públic de pensions Moció Entesa intervenció Arnau Funes Ple Diba Febrer 2018

Per a l’ENTESA la viabilitat del sistema públic de pensions i la protecció de les persones treballadores quan finalitzen la seva vida laboral han estat, són i seguiran sent una de les nostres grans prioritats.

Les pensions són un pilar fonamental de l’Estat del Benestar, a més de garantir la protecció social i econòmica dels i les pensionistes, contribueixen a la demanda interna, a la redistribució de la riquesa, a l’activitat econòmica i a la generació d’ocupació, ja que la pràctica totalitat de les pensions són dedicades al consum. Per Arnau Funes portaveu del Grup Entesa el sistema de pensions a més s’ha convertit en un pilar de l’estructura social del país, tant de Catalunya, com de la resta de l’Estat i necessitem que el sistema de pensions funcioni i sigui potent.

El sistema de pensions s’exposa a dos reptes de futur: uns nivells d’atur insostenibles així com de precarietat laboral i un sistema productiu incapaç de generar ingressos suficients per fer front a les despeses.

La despesa en pensions s’incrementa per tres factors:

  • major nombre de nous pensionistes,
  • major esperança de vida i
  • major pensió mitjana dels i les noves pensionistes.

Apostem per mantenir un sistema de pensions públic, de repartiment, solidari entre generacions i territoris i equitatiu.

Calen reformes, és clar, perquè no perilli ni a curt ni a llarg termini, però les propostes s’han de fer en el marc del Pacte de Toledo.

La viabilitat financera del sistema requereix actuar sobre les despeses, però també sobre els ingressos. I per la via dels ingressos algunes de les nostres propostes consisteixen a prendre:

  • Mesures de progressivitat i adequació en la cotització
  • Completar el principi de separació de fonts de finançament. Un dels objectius del Pacte de Toledo és culminar la separació de fonts de finançament de la Seguretat Social, de manera que el sistema passi a sufragar exclusivament les prestacions contributives, excloent-ne altres costos o prestacions no contributives, que s’haurien de finançar amb els pressupostos generals de l’Estat: les pensions de supervivència (cobrades per beneficiaris que no les han
  • Mesures de caràcter fiscal demanant un major esforç tributari a les empreses. En cas necessari, apostem per cofinançar el sistema de pensions via impositiva
  • Mesures laborals.  Conscients de l’efecte devastador que han tingut les recents polítiques econòmiques i laborals sobre l’ocupació, i, per tant, sobre els ingressos de la Seguretat Social, proposem que a escala estatal s’engegui un pla de xoc per reintegrar laboralment un milió d’aturats de llarga durada, un pla que incrementaria els ingressos per cotització.
  • A més a més, continuarem reivindicant la derogació de la reforma laboral, l’augment del salari mínim interprofessional, de manera que pressioni a l’alça les bases mínimes de cotització i lluitar contra el treball submergit.

Per Funes el sistema de pensions també afecta als ajuntaments, ja que els ajuntaments cobrim el que el sistema de pensions no arriba a cobrir, i quan les pensions no son insuficients vol dir que el bancs d’aliments creixen, vol dir que el sistema de dependència municipal ha de créixer, que els serveis socials han de créixer, i que els plans d’ocupació els hem de pensar també per a persones majors de 55 anys, ja que estem pensant els plans d’ocupació per intentar garantir una mínima cotització.