25.11.16

El 'rànquing' de la més lletja i altres gestes

Toca preguntar-se per què la societat encara premia les actituds reconegudes en la masculinitat predominant

Trobes un rànquing de la més lletja de la facultat, votes? Escoltes un acudit masclista a l'hora del cafè i li rius la gràcia a l'artífex. Presències en el treball un comentari assetjador a una companya, ho ignores? Reps per les xarxes un vídeo d'una noia de l'institut o d'una desconeguda mantenint una relació sexual consentida, ho comparteixes. Cada dia estem davant situacions en les quals podem intervenir o ser còmplices de la violència masclista. Una violència que permea de manera invisible i naturalitzada en molts moments del quotidià sense amb prou feines ser detectada i gairebé mai descoberta.

Aquest estiu ens sorprenia l'existència d'un grup de Whatsapp on els violadors de Pamplona compartien els seus delictes com a depredadors sexuals com gestes amb el grup de amics. Entenc jo que per complir amb l'obligatori patró del que significa ser un home, per por de quedar com el desgraciat, el fluix, i per mantenir l'estatus dins del grup.

UN MODEL DE MASCULINITAT

Tal com explica el sociòleg Miquel Missé, «els beneficis de la igualtat, per als homes, segueixen estant molt per sota dels beneficis de la masculinitat». Els valors de la nostra societat segueixen premiant les actituds reconegudes en la masculinitat predominant. Si la violència o la competició no tinguessin recompensa i no estiguessin reconegudes com la forma guanyadora per resoldre problemes, s'estendrien altres valors com la cooperació o l'empatia. Però això no passa. I toca preguntar-se per què.

Toca preguntar-se per què en horari de màxima audiència, en la cadena de televisió més vista a nivell espanyol un senyor fa apologia de l'assetjament sexual i segueix assegut en el plató sense que existeixi reacció alguna de la presentadora. Ningú ho recrimina i de la seva boca brolla aquesta afirmació: «Sóc una persona que si em dónes a entendre una cosa m'accelero, després no em diguis 'No, ara em vaig'». I aquesta és la masculinitat guanyadora que els i les adolescents consumeixen diàriament.

UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIES

Enfront d'aquesta quotidianitat diària, el 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència Masclista, és solament un dia en el qual, com cada any, les feministes sortirem al carrer per reclamar una vida lliure de violències. No obstant això, aquesta xacra ha de combatre's cadascun dels dies de l'any, i això no pot estar en mans únicament de les dones. Mitjans de comunicació, amics i companys de treball, propietaris de locals d'oci, veïnes, institucions, estudiants, esportistes, etcètera, tenim un paper en la lluita contra les violències masclistes.

El missatge ha d'estar clar; volem una Barcelona antimasclista que digui que no anem a deixar passar ni bromes, ni assetjaments, ni agressions. Des de l'Ajuntament de Barcelona hem llançat una campanya per assenyalar aquells comportaments que estan a la base de la violència contra les dones. Per això l'eslògan de la campanya és Ni mitja. No podem deixar passar ni mitja , perquè de la suma de tantes mitges resulta una societat violenta que comptabilitza feminicidis.

LAURA PÉREZ

Regidora de Feminisme i LGTBI a l’Ajuntament de Barcelona

Diputada de l’Entesa a la Diputació de Barcelona

Publicat a El Periòdico de Catalunya